La presa d'Aswan

Egipte és un país ric en aigua. I la riquesa d'aquest recurs marca una diferència amb la resta de països desèrtics del voltant que no la tenen.

El riu Nil travessa de sud a nord el país divindint-lo simètricament en dues meitats. A banda i banda de les quals s'extén el desert, cap a Líbia per occident i fins al mar Roig per orient.

La pressa d'Aswan (també Assuan) és una obra hidràulica de gran envergadura que permet contenir les avingudes del riu, sobretot en la seva desembocadura, en la mar Mediterrània, i garantir, també, l'activitat agrícola durant tot l'any (també en parlaré).

En aquesta foto es veu la presa d'Aswan i l'antiga resclosa que abans permetia el pas de vaixells. Actualment el pas és pohibit perquè s'ha fet petit i ara sols és actiu pel trasvàs d'aigües. Uns quants quilòmetres més al sud d'aquest enclavament hi ha el llac artificial Nàsser, una obra endegada pel govern egípci amb el suport mil·lionari de la Unesco que va invertir molts calerons per poder salvar del nivell de les aigües, vora la riba i uns metres més amunt, molts temples faraònics com el d'Abu Simbel (més endavant en parlaré) .

Aquell dia, el de la fotografia, era ventós i clar, "el comboi" (més endavant en parlaré) va fer escala en aquest punt estratègic on encartellats hi havia : fotos, esquemes, textos que expliquen tota mena de detalls sobre el gran projecte d'enginyeria hidràulica d'Aswan, tant o més monumental com l'Esfinx de Nas Trencat (en parlaré) . La visita a la presa d'Aswan és obligada "turísticament" com a punt estratègic símbol de progrés per un país que fa exhibició -ostentació- del que d'altres propers a la zona no tenen : aigua en abundància !

Veureu algunes fotos ..... properament.....sobre aquest lloc "turístic".

EGIPTE

L'ESCARBAT DE LA BONA SORT

Amulet de la bona sort. L’escarabat em crida, avui.

Sí, especialment avui, quan la mort s’ha fet present. Mai més ben trobat aquest símbol per un dia com el 5 d’abril de 2007 en que Pau ressona.

En l’antic Egipte es solia posar un escarabat en el cor, quan el cos estava en procés de momificació per a protegir els esperits en el moment de la resurrecció. En la llarga vida de l’ésser, en el present, com en el més enllà, l’escarabat és símbol de protecció de vida. Símbol, també, de creació, reproducció, virilitat, saviesa, renovació i d’immortalitat. No morim per tant, la nostra vida és llarga i el record la fa perdurar.

Durant el meu viatge, l’escarabat es va fer present en tots els temples i botigues de souvenirs. Em va agradar capturar aquest bocet, simple, dibuixat en una paret d’un poble Nubi del Baix Egipte.

Els meus ulls el van aïllar d’un conjunt d’imatges. Del seu creador jo en vaig fer una nova creació. Això és el que vaig fer : crear una nova vida, una nova entitat iconogràfica i espiritual. Això és la resurrecció.

Dedicada a tots a dia 5 d’abril de 2007.