Egipte és un país ric en aigua. I la riquesa d'aquest recurs marca una diferència amb la resta de països desèrtics del voltant que no la tenen.
El riu Nil travessa de sud a nord el país divindint-lo simètricament en dues meitats. A banda i banda de les quals s'extén el desert, cap a Líbia per occident i fins al mar Roig per orient.
La pressa d'Aswan (també Assuan) és una obra hidràulica de gran envergadura que permet contenir les avingudes del riu, sobretot en la seva desembocadura, en la mar Mediterrània, i garantir, també, l'activitat agrícola durant tot l'any (també en parlaré).
En aquesta foto es veu la presa d'Aswan i l'antiga resclosa que abans permetia el pas de vaixells. Actualment el pas és pohibit perquè s'ha fet petit i ara sols és actiu pel trasvàs d'aigües. Uns quants quilòmetres més al sud d'aquest enclavament hi ha el llac artificial Nàsser, una obra endegada pel govern egípci amb el suport mil·lionari de la Unesco que va invertir molts calerons per poder salvar del nivell de les aigües, vora la riba i uns metres més amunt, molts temples faraònics com el d'Abu Simbel (més endavant en parlaré) .
Aquell dia, el de la fotografia, era ventós i clar, "el comboi" (més endavant en parlaré) va fer escala en aquest punt estratègic on encartellats hi havia : fotos, esquemes, textos que expliquen tota mena de detalls sobre el gran projecte d'enginyeria hidràulica d'Aswan, tant o més monumental com l'Esfinx de Nas Trencat (en parlaré) . La visita a la presa d'Aswan és obligada "turísticament" com a punt estratègic símbol de progrés per un país que fa exhibició -ostentació- del que d'altres propers a la zona no tenen : aigua en abundància !
Veureu algunes fotos ..... properament.....sobre aquest lloc "turístic".
8 comentarios:
"Que li sigui agradable aquest poema" (Títol)
Porto una setmana buscant una imatge, però avui m’ha vingut al cap que a un blog un « comment » no pot ser « imatginal » sinó que ha de ser... escrit amb paraules
En la imatge en qüestió s’hi veu un àrab dalt d’una duna amb un bastó a la mà i tot de nens al seu voltant
Se sap que són àrabs perquè tots porten la túnica que els caracteritza i el mocador al cap que els protegeix del sol
S’hi veu també, en la imatge, que la persona del bastó acaba d’escriure amb el pal, a la sorra de la duna, algunes paraules o, millor dit, com que no conec l’escriptura àrab, allò que veig en la imatge és una grafia feta amb el pal. Hi veig la grafia tot i que no la notícia. La notícia me la dóna el peu de la il·lustració
Com que no la trobo per enlloc, aquesta imatge, havia pensat en una altra que, per a mi, no és menys colpidora que aquesta
És una fotografia de l’Escola del Mar, en la qual es veu un grup de nens al patí amb un gran mapa de la península dibuixat a la sorra
Les notícies—els peus—d’aquestes dues fotografies venen a dir aproximadament això :
A la primera : « Grup de nens d’una tribu del desert aprenent les paraules de l’Alcorà que el mestre els escriu a la sorra »
A la segona : « Classe de geografia a l’Escola del Mar. 1934 »
Havia pensat, o, millor dit, m’han « vingut » aquestes imatges, arran de l’estrena del teu blog, molt probablement per la meva mania de buscar els tres peus al gat... del llenguatge—el tema—però de buscar-los, aquests tres peus, en l’origen, en allò que tenen de príncep, de principi, de principal
« Geo + graphos », ha de venir a expressar, per una persona que porta el nom d’arje i que ho sap, nogensmenys quelcom semblant a alguna cosa com ara : « el que escriu — i que per tant sap llegir — la terra »
Per un personatge mig místic, mig poeta i mig filòsof com ara jo, no puc deixar d’enquadrar aquesta paraula — geo + grafos — a algú que canta o que escriu cants — himnes — de / a la terra, que coneix la seva grafia, que sap parlar com ella, amb una mena d’escriptura que, segons com la podríem qualificar de « tel·lúrica »
Com si un geògraf fos qui millor pot saber un himne a la creació
D’himnes a la creació n’hi ha molts i de molt bonics. Escoltar un himne d’aquests, eixampla, engrandeix i eleva el cor dels pobres deprimits que som
En la meva tradició hi ha els salms. Ja saps, d’un tal David, un poeta
N’hi ha un que sempre m’ha posat la pell de gallina que comença dient :
Beneeix el Senyor, ànima meva
Senyor, Déu meu, que n'ets, de gran!
Vas revestit d'honor i majestat,
t'embolcalla la llum com un mantell
Has estès el cel com una vela,
damunt les aigües t'has fet un palau
Prens els núvols per carrossa,
avances sobre les ales dels vents
Tens els vents per missatgers,
el foc i les flames executen les teves ordres
Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles
La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes
Les vas amenaçar i fugiren a l'instant, esverades de sentir el teu tro, pujant les muntanyes, baixant per les valls, fins al lloc que els havies assignat:
els fixares un límit que no traspassaran, mai més no cobriran la terra
De les fonts en fas brollar torrents que s'escolen entre les muntanyes
Els animals feréstecs s'hi abeuren,
els ases salvatges hi apaguen la set; a les seves ribes nien els ocells i refilen entre les branques
Des del teu palau regues les muntanyes, sacies la terra de pluges del cel; fas néixer l'herba per al bestiar i les plantes que l'home conrea
I ell treu el pa de la terra i el vi que li alegra el cor, l'oli amb què s'ungeix el front i el pa que li renova les forces
El Senyor assaona els arbres més alts, els cedres del Líban que ell plantà
Allà els ocells fan els seus nius;
a la seva copa hi habita la cigonya
Els cabirols van per l'alta muntanya, als roquissars s'hi refugien les fagines
Has creat la lluna, que assenyala les festes; el sol coneix el lloc on s'ha de pondre
Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva; els lleons rugeixen buscant la presa, reclamant a Déu el seu menjar
Quan fas sortir el sol, es retiren
i s'ajacen als seus caus; i l'home se'n va al seu treball, a la seva tasca fins al vespre
Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa
La terra és plena de les teves criatures
Mireu el mar, immens per totes bandes; són incomptables els animals que s'hi belluguen, des dels més petits fins als més grossos; tot navegant el solquen els vaixells, i Leviatan, que creares per jugar-hi
Tots esperen de la teva mà
que els donis l'aliment al seu temps: els el dónes, i ells l'arrepleguen; obres la mà, i mengen a desdir
Però si deixes de mirar-los, s'esparveren; si els retires l'alè, expiren i tornen a la pols d'on van sortir
Quan envies el teu alè, reneix la creació i renoves la vida sobre la terra
Glòria al Senyor per sempre!
Que s'alegri el Senyor de la seva obra!
Ell fa tremolar la terra quan la mira, toca les muntanyes i s'hi aixequen glops de fum
Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món
Que li sigui agradable aquest poema, són per al Senyor aquests cants de goig
Beneeix el Senyor, ànima meva
Al·leluia!
Veure coses d'aquesta envergadura, tenir una mirada així de gran, és digne d’un geògraf que ha «entès», que «sap», no trobes ?
Ja anem entrant en matèria. I la cosa es ramifica i va a més: tres "en parlaré.." Visca !
I el Santi. Renoi. És ben bé com si t'haguessin batejat el blog, Maite. Enhorabona i confits..
VINGA MAITE FOTALI MES CANYA AL BLOG!! QUE ENS TENS A TOTS A LA ESPERA!!!!
EGIPTA ES ON I HAN LES PIRÀMIDES? O ERA A GRECIA?¿? ;)
aviam si li fots canya al blog! ens tens impacients!!!
a egipta es on i han les piramides? o era a grecia?;)
Si, Santi, que ho "trobo". És cert, els geògrafs saben fer aquestes mirades així de grans cap a tot allò que ha estat gestat, CREAT, format i transformat per les mateixes forces de la terra o per la mà de l'home.
Agraeixo el teu comment perquè crec que és ben bé, la teva aportació un pròleg inexcusable, a un blog geogràfic.
I, jo, "arje", afegeixo en aquest "contracte" :
- tu ets qui ha esboçat el principi d'un camí, el d'una geògrafa, que no per dir-se arje ni per ser geògrafa, en sap més de principis, prolegòmans, marcs, límits, terra i himnes a la creació.
- jo em comprometo a seguir amb el fil, el meu particular, de com veig escrites [grafos] les formes, les essències d'allò que se m'apareix davant dels meus ulls [geo]...
Qui sap corprendr'es sap escriure sobre la gran envergadura de la creació.
I si poguéssim escoltar... ( Títol )
Ahir pensava que si aquest salm que, desde el meu punt de vista, exemplifica a la perfecció la mirada gran d’un geògraf ( i poeta ) gran , quines serien les paraules d’un « grafos » que es dediqués al mon de les plantes, al món vegetal, com aquest geògraf ho fa de la terra ?
En el tractat «L’art hieràtic dels grecs», Procle, figura notable del neoplatonisme tardà, diu el següent:
« Tal i com s’esdevé en la dialèctica de l’amor on es parteix de la base de les belleses sensibles per elevar-nos fins allò que considerem el principi únic de tota bellesa i de tota idea, així també els adeptes a la ciència hieràtica prenien com a punt de partida les coses sensibles i les simpaties que aquestes manifesten entre elles i entre les coses invisibles.
» Observant que tot és en tot, és així com van plantejar els fonaments de la hieràtica, tot sorprenent-se en veure i admirar, en les realitats primeres, les realitats últimes: en el cel les coses de la terra segons una manera causal però també d’una manera celestial i, en la terra, les coses celestials en una condició terrenal.
» Per exemple : l’heliotrop ( Dondiego de dia, en castellà ) i la seva oració.
» Quina altra raó podria donar-se al fet que l’heliotrop segueix el moviment del sol i el selenotrop ( Dondiego de noche ) el de la lluna, festejant ambdós en la mesura del seu poder, les lluminàries del seu món ?
» Tota cosa fa oració segons el rang que ocupa en la naturalesa i canta la lloança de l’element principal de la sèrie divina a la qual pertany, ja sigui una lloança espiritual, racional, física o sensible; és per això que l’heliotrop es mou en la mesura que és lliure per moure’s i, si poguéssim escoltar el so de l’aire produït pel seu moviment de gir, ens adonaríem de com es tracta d’un himne al seu rei tal i com pot cantar-lo una planta.»
Tot i que és un text que crec que ja s’ha citat a l’altre blog, ja em perdonaràs que te l’hagi re-citat de nou aquí. Faig com els vells que només fan que repetir-se
sí noivellanonimus!! ;)
vinga maite aviam si ens penjes novetats! que jo ja me fet aquesta pisina 50 vegades!!!!! :)
Publicar un comentario