"Abú Simbel : espectáculo de luz y sonido"
Vam fer quilòmetres i quilòmetres pel desert en formació de convoy per arribar fins aquí. Esteu veient la façana del temple de Ramsés II. Considerat un dels més impressionants de tot Egipte.
Vaig obligar a algú a disparar amb la meva càmera per a sortir jo en la foto. És un espectacular temple excavat a la roca i salvat de les aigües del llac Nàsser gràcies als treballs de la UNESCO. Per això és parla de salvament o rescat del temple. Pedra a pedra el van desmuntar i traslladar uns quants metres més amunt.
Feia un vent impressionant. Aprofitant que ningú em veia vaig agafar d'un racó una mica de sorra del desert que la tinc a casa dins d'un pot de vidre.
Al costat d'aquest coloso n'hi ha ha un de no menys interessant : el temple de Hathor, preciós interior amb les millors escultures esculpides a la paret que mai he vist, de ben treballades, sobre el cos femení. Nefertari, la dona de Ramsés II era la reina a la que està dedicat el temple de la devesa Hathor. Diuen que el temple el va fer construir Ramsés II per a deixar constànica del gran amor que sentia per la seva esposa.
[Com sempre molts turistes per tot arreu.
Egipte ? : Egipte és el país amb més turistes per m2]
L'agència havia intitulat el viatge amb el sobrenom de Egipto Mágico : Abú Simbel, espectáculo de luz y sonido, precisament per aquest punt del viatge. Vam visitar el temple per la tarda, i també de nit, per veure asseguts un espectacle de luz i sonido sobre el significat del temple amb explicacions dels treballs de la UNESCO per a rescatar els temples de les aigües.
Era una nit molt estel·lada i la lluna quasi plena il·luminava un cel nítid. Feia fresqueta. Per cert, per abirgar-me em vaig haver de comprar un xal que actualment tapissa una butaca de casa, després de que desenes de venedors em perseguissin per a vendre de tot. Inclús ells deien : "no-estrés-señora", de la quantitat de vegades que senten comentaris dels turistes agobiats de la pressió per a comprar souvenirs amb poc temps. Sí, com sempre, veure moltes coses amb poc temps.
Us puc assegurar que després de l'espectacle vaig sentir-me molt frustrada. Sentia els guiris que dèien: qué bonito, fantástico, sublime !! I jo pensava : per venir a veure "quatre pedres" (perdona'm Ramsés) impactades d'imatges projectades, simbòliques i jeroglífics incomprensibles acompanyats de veus pre-grabades en castellà -típica veu dels personatges de la Walt Disney- és millor anar a veure un bon documental sobre el tema a la Caixa Fòrum (n'hi han i de bons).
Cues i cues de persones aturades per entrar amb tiquet a l'espectacle d'una hora de durada. S'obra la porta i la gent corrents avall per a tenir el millor seient. Els turistes de la tercera edat amb bastó i corrents també per un camí empedregat, mal il·luminat però al "el millor lloc" per a veure l'espectacle !!, dantesc, us ho asseguro. Quan m'havia assegut vaig veure caure a una senyora gran que va tropeçar amb un esglaó... i el cor s'em va encongir. I....vaig pensar : venga ya, que empiece el espectáculo y vayámonos pronto que el Nile Romance (el nom del vaixell on m'hostatjava) quedava encara a 4 hores de camí, i tot just eren les 12 de la nit...... A les 4 de la matinada arribàvem de nou al vaixell....després d'un viatge per la nit del desert d'Egipte. Una nit de lluna fresca i estel·leda.
