En el temple de Hatschepsut

"Una de japos"

En Josep, un pintor de Mallorca, especialitzat en retrats i que s'havia ofert a fer-me fotografies durant el viatge, per ser ell bona persona, per ser empàtica persona que comprenia què era fer sola un viatge mític, i que sabia, per tant, que no podria abusar de cap parella per donar fe d'haver estat testimoni dels molts tresors d'Egipte, va dir en aquella ocasió, Maite, no cal que em demanis res, aquesta és una foto bestial !. Dona'm la càmera. Té, Josep : dispara !!!!... i ... en aquí em veieu disfressada de mig mora amb un mocador del Marroc, mig turista, amb una gorra del Barça i rodejada de japos autèntiques que protegint-nos d'un sol aclaparador. ..crec que les japos no van poder entendre que aquella era una escena especial, digne de "l'instant de Magnum". Jo si vaig entendre el que els ulls d'en Josep havien captat. Estàvem ja una mica farts de fer fotos a les pedres !!!!, i nosaltres ens vam convertir en bèsties rares. I ja sabeu que tot allò raro és digne de foto perquè és escàs.

Aquella gorra amb el número 10 del Ronaldinyo, va ser per molta població masculina egípcia codiciada, fins que arribats a un punt final del meu viatge me la va demanar un noiet en una parada de souvenirs en el temple d'Abu Simbel. Ja estava tant acostumada a regatejar per tot que per la gorra li vaig demanar tota la seva botiga a canvi. Quan aneu de viatge pel món, sempre porteu samarretes, gorres o calçotets del barça, triomfareu !!!